Garantia de registre diari de jornada

 

El 12 de març de 2019 es va publicar en el BOE, el Reial Decret Llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada laboral.

 

En aquest Reial Decret Llei s’estableix el registre de jornada de treball, a l’efecte de garantir el compliment dels límits en matèria de jornada, de crear un marc de seguretat jurídica tant per a les persones treballadores com per a les empreses i de possibilitar el control per part de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

 

Es regula el registre de jornada, com a forma de combatre la precarietat laboral i contribuir a una major protecció quant a seguretat i salut laboral. La realització d’un temps de treball superior a la jornada laboral legal o convencionalment establerta incideix de manera substancial en la precarització del mercat de treball, en afectar dos elements essencials de la relació laboral, el temps de treball, amb rellevant influència en la vida personal de les persones treballadores en dificultar-los la conciliació familiar, i el salari. I també incideix en les cotitzacions de Seguretat Social, minvades al no cotitzar-se pel salari que correspondria a la jornada realitzada.

 

A partir del proper 12 de maig de 2019 entra en vigor el registre de jornada establert en l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors.

 

Les empreses garantiran el registre diari de la jornada, que haurà d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora.

 

Les empreses hauran de conservar els registres durant quatre anys i romandran a la disposició de les persones treballadores, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. No dur a terme aquest registre, pot comportar una infracció greu, de conformitat amb el nou redactat de l’article 7.5 de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social, amb sancions que van des dels 626.-Euros fins als 6.250.-Euros.

 

En el propi article 34.7 de l’Estatut dels Treballadors s’estableix que el Govern, a proposta de la persona titular del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social i prèvia consulta a les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, podrà establir especialitats en les obligacions de registre de jornada, per a aquells sectors, treballs i categories professionals que per les seves peculiaritats així ho requereixin. No obstant això, en aquest moment la garantia de registre de jornada és igual per a tots.

 

 

Característiques del mitjà i garanties

 

Existeix un deure de garantia de registre diari de jornada, i per tant les empreses han de pensar com duran a terme el registre i com documentaran el mateix.

 

L’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors indica que mitjançant negociació col·lectiva o acord d’empresa o , en defecte d’això, decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants legals dels treballadors en l’empresa, s’organitzarà i documentarà el registre de la jornada. Establint-se expressament que aquest registre s’haurà de dur a terme sense perjudici de la flexibilitat horària, i podríem fins i tot afegir, sense perjudici de la conciliació o les noves modalitats de prestació de servei, com són el teletreball.

 

Buscar un mitjà idoni per a tot i garantista, és un treball complicat, però a l’hora de triar un mitjà en suport paper o electrònic, pot ser bo tenir present el criteri 3/2016 que en el seu moment va publicar Inspecció de Treball quant es va dictar la Sentència de l’Audiència Nacional 04.12.2015 en relació al registre de jornada i que va matisar amb posterioritat, quan la sentència de l’Audiència no va ser confirmada pel Tribunal Suprem el 23.03.2017.

 

Aquells criteris ja indicaven que el mitjà de registre de jornada, hauria de permetre un control efectiu i real de la jornada. Hauria de permetre una comprovació segura, sense manipulacions o alteracions. Hauria d’estar en tot moment a disposició de la persona treballadora, representants dels treballadors i de la Inspecció de treball. Hauria de ser un mitjà que garantís la fiabilitat i la invariabilitat de les dades, amb independència que anés en suport electrònic o paper. Mancant major detall per part del legislador, aquests criteris ens poden ser d’utilitat a l’hora de negociar la manera de registrar la jornada diària dels treballadors.

 

 

Vinculacions legals

 

El registre de jornada diària, té una clara vinculació amb el calendari laboral de la persona treballadora i amb la nòmina. Per tant, han de ser documents totalment vinculats i garantistes tant de la jornada anual, com dels festius, vacances, descansos diaris, descansos entre jornades, descansos setmanals, com de complements salarials vinculats totalment a la jornada, ja sigui plus nocturnitat, hores complementàries i hores extraordinàries. Per tant, s’arriba a tal detall que qualsevol incompliment en matèria de jornada i descansos, i les seves conseqüències retributives, queda plenament palesa i és igualment susceptible d’aplicació de la Llei d’Infraccions i Sancions d’Ordre Social.

 

El registre de jornada diària de l’art. 34.9 de l’Estatut dels Treballadors, no eximeix i per tant conviu amb:

 

• El registre de jornada diària dels contractes a temps parcial previst en l’article 12.4 de l’Estatut dels Treballadors, on s’estableix que la jornada dels treballadors a temps parcial es registrarà dia a dia i es totalitzarà mensualment, lliurant còpia a la persona treballadora juntament amb el rebut de salaris, del resum de totes les hores realitzades en el mes, tant de les ordinàries com de les complementàries.

 

• El registre d’hores extraordinàries previst en l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors, quan determina que a l’efecte del còmput d’hores extraordinàries, la jornada de cada persona treballadora es registrarà dia a dia i es totalitzarà en el període fixat per a l’abonament de les retribucions, lliurant còpia del resum al treballador en el rebut corresponent.

 

 

Dret a la desconnexió

 

Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, en el seu article 88 regula per primera vegada a Espanya el dret a la desconnexió digital en l’àmbit laboral. Hem de destacar tant l’absència d’una definició del dret a la desconnexió, com la falta de detall sobre el seu contingut. Sí que es defineix el motiu de la seva regulació, que és doble: d’una banda, de protecció de la salut dels treballadors, evitant el risc conegut com de fatiga informàtica, així com pretén garantir el seu temps de descans, permisos, vacances i en definitiva la seva intimitat personal i familiar.

 

Per tant, podríem dir que la garantia de registre de jornada diària de la persona treballadora, ajudarà indirectament a potenciar el dret a la desconnexió, amb els consegüents efectes positius que comportarà en la salut dels treballadors, major motivació i menor absentisme. Potser una bona ajuda per a potenciar els efectes positius del registre diari de jornada, que podríem resumir en seguretat jurídica per a tots, hi hauria estat vincular una partida pressupostària per a pal·liar el cost econòmic que pugui suposar la implementació d’un mitjà eficient i efectiu de registre diari de jornada.